A continuació la crònica que es va fer en directe des del twitter de l'equip (@laSalleHoquei):
-Partit contra el Navarcles en mitja hora! 5 inicial probable: Gerard; Carles i Alex; Arnau i Edu.
-Oh Souza! Portem 7 min i encara 0-0 contra el Navarcles
-Ocasió d'Arnau claraaa!
-Bé Gerard en múltiple ocasió! min. 9.
-Ara toca remuntar! 0-1 del Navarcles
-Alex empata!!! 1-1
-Doble canvi: Callejo i Pablo entren per Arnau i Alex
-Pau aconsegueix el segon!!! 2-1 a LS Arena!
-Edu MVP de moment. Però sense sort.
-Jugada a tres i golàs d'Arnau!! 3-1
-Gorka: -Edu, surt a trencar el partit!
-Mentres Arnau marca el 4rt màgic!!
-Carles a passada de Pau marca el cinqué! Falten 17 min.
-Boníssim gol de Carles a super passe d'Arnau! :D
-Alex entra i marca! Arribar i moldre!
-Carles: Ara, a buscar l'Edu eh
-I Guille s'aparta (d'un xut del contrari)
-Falten 5 min... marcarà Edu? Ha marcat Guille el 8e!
-Navarcles marca el segon de penal
-Navarcles fa el tercer aprofitant un rebot.
Últimament als entrenaments del divendres som tanta gent que dóna per fer triangulars a les 2 pistes de hoquei i partits de futbol per aquells que arriben tard i no tenen lloc a les pistes citades.
En tot cas, després d'un disputadíssim concurs consistent en marcar gols (sí, així de simple), Edu da Souza va aconseguir la preuada Coca-Colak de mans de Gorka.
Partit que, tot i ser contra un equip de la zona baixa, es podia complicar degut a les considerables baixes de LSA, ja que Guillo es troba en cerca d'animadores per Cuba, Oriol controla el mercat a Miami i Edu en tasques d'aiguador estava a Viladrau.
Era d'esperar que l'equip sortís relaxat. El Molins avisaria primer amb un gol creuat. La Salle, sempre confiats en la remuntada aconseguia posar un 2-3 al marcador al acabar la primera part. Carles faria dos gols i Arnau el tercer... i el segon del Molins en pròpia!! Descans 2-3.
Amb el Molins més endollat al principi de la segona part La Salle s'ha tornat a veure sorpresa per un gol que significava l'empat i que les coses empitjoraven. De totes formes tornava a aparèixer Carles amb un XIXARRO per fer el 3-4 que encara no decidia res de res. Àlex de primeres sí que faria el 3-5 que deixava més tranquil al porter de LSA, al qui li podien fer un gol de més, però no va fer falta... Final 3-5 i 3 punts al sac. A destacar la bona actuació de Nacho, que ho va tenir tot tot tot per a estrenar-se al pitxitxi!!!
Empatats amb el Martinenc i a dos punts de l'Olesa, hem de guanyar sí o sí al Navarcles a casa!
Per la seva part LSB va caure davant del Sentmenat a casa, amb gols de Caste (2) i de Marc C. (2).
Després de la victòria contra el líder Malgrat hi havia gent que es preguntava quina va ser la debacle del Malgrat contra La Salle. A continuació la conversa fet al forum català de hoquei: (s'ha mirat de corregir les faltes d'ortografia dels comentaris originals...)
Observador:
Algú em sabria dir què li va passar al Malgrat?
Tan bon equip té La Salle A?
Jhbgfb:
Jo t'ho explico! Ahir el Malgrat li faltaven 2 sèniors molt importants. Divendres a la nit a una pista descoberta que fotia un fred horrible i relliscava moltíssim, impossible arrancar i practicar bon hoquei. En aquest cas, el factor pista i a casa seva fa MOLT, massa.
Tot i això, no és excusa... ens van apallissar! Enhorabona per La Salle. Mal dia pel Malgrat, a casa nostra, otro gallo cantará...
Bones pistes, que estem ja al 2011:
Es que aquella pistaaa... és una castanya... amb els calers que tenen ja podien haver fer un tancat al voltant...
Code:
Perdonar que os diga pero la pista que tiene el Malgrat no es para tirar cohetes!!! Lo único que tiene mejor es que es cubierta... pq la valla a la altura de la cabeza tanto en el lateral como tras la porteria es criminal y las columnas que por mucho que forren con espuma no dejan de ser peligrosas, qué me dices? No hace falta hablar de lo mal que está el terrazzo en las esquinas de la del fondo!!! No se puede controlar la bola!!! Otro gallo cantará? Evidentemente!!! Cada uno juega con su campo a favor!!! Y la pista del Malgrat tiene mucho a decir con los resultados del Malgrat!!! Tanto ganar de un gol... el Malgrat tenía que acabar pinchando algún día!!! Y que no os falten tantos seniors importantes y más fijarse en el juego de La Salle que juega con un par de cojones!!!
PLOTTER:
Code, tienes más razón que un santo!!!
NOHNL:
Lo que vosotros digáis pijillos!!!!
Poco hoquei, así ganáis... impugnando y con la pista a medida! Bien hecho!
a 0:
Home va que la pista no està tan malament! (nosaltres som els 1ers interessats en jugar coberts pq la rasca la passem sempre)
Va ser un bon partit! però ja es veia que al Malgrat li faltava algú i sinó arriba a ser pel nostre porter, que estava en format "muralla" haria estat més apretat encara...
Ens la veiem a la tornada!
Aquest cap de setmana, coincidint amb el pont de Desembre, el Sr Ramon tancarà les portalades de La Salle Arena. La jornada 11 es jugarà el cap de setmana següent. Una setmana de descans per a oblidar la victòria contra el líder i ja centrar-se amb els pròxims partits!
...i és que LSA s'enfrontava contra el tot poderós Malgrat de mar, equip invicte fins aleshores. Sobre el paper a LSA ja li estava bé perdre de un, o de dos. Malgrat això (xist) LSA sempre ha volgut la victòria, de fet com cada partit. Ens han sortit les coses, em estat encertats en atac i en defensa, i Marc s'ho ha parat tooot!!! :D
Arnau ha començat el seu recital particular tot just començar el partit; més tard el Malgrat ha empatat en un contraatac de dos i LSA s'ha vingut amunt. Amunt per a donar un cop d'efecte al partit (i a la lliga?). Arnau continuava còmode en atac i els jugadors de La Salle anul·laven qualsevol atac del Malgrat. Mica en mica la diferència anava augmentant en la mateixa proporció que la felicitat s'estenia per l'equip local: estava guanyant al líder imbatut!
A partir del 3-2 ja la cosa s'animaria... arribariem a un 5-3 i al 7-3 definitiu amb gols de Carles, Guillo i més d'Arnau que ja regna solitari la classificació del pitxitxi. En fi, victòria en majúscules, és a dir: VICTÒRIA. Hem jugat molt seriosos i molt ordenats i això per fi a tingut un efecte positiu. Ara l'eufòria ha de durar fins dimecres (és un altre xist) i ja preparar-nos per a guanyar els últims dos partits de l'any. Al igual que avui divendres no erem favorits, no tenim perque ser-ho els dos següents partits, a priori més fàcil.
Gols: Arnau (4), Carles (2) i Guillo.
Pel que fa al partit de LSB contra el St Just, comentar que va començar molt igualat però que a la que el St Just va guanyar en energia es va emportar el match. Els gols els van signar Caste, de penal, i Ignacio Batlle, de golàs.
Malaventurats els primers minuts de partit, rebent 3 gols de cop, el partit que inaugura el capítol sobre "Colomesdependència", se li va posar molt costa amunt a LSA. La Garriga va pràcticament entregar la pilota a LS, que creava però no definia. Tot i així, i gràcies a les croquetes del Guillo (veure foto), vam arribar a un 3-2 que obria la porta a qualsevol resultat. Guille Callejo en un fugaç contraatac i Pablo amb una falta directa marca nosponsor. van marcar els 2 primers gols. Al descans arribariem 4-2.
La segona part seria un no parar de fallar... per part de La Garriga. Les accions plenes de rebots anaren des de parades de Marc fins a pals inexplicables, aturades de jugadors com Carles o passejades de la bola pel costat de la línia de gol. En definitiva, La Garriga va atacar més que mai però LSA mai va deixar d'anar de cara al partit i a la victòria. Durant pràcticament tota la segona part el marcador va ser de 5-3 amb gol de Carles a passada d'Àlex; només a falta de 3 minuts i sense alé i amb la poca energia que quedava, LG va marcar 2 golets més que exageraven el marcador. Un 5-3 ja hagués estat bé.
Contra el Malgrat a morir pel nostre públic!! (és a dir, la Carlota, l'Àlex, la Jèssica i la Miriam)
Gols: Guille Callejo, Pablo i Carles
Pel que fa a LSB, va quedar 5-8 a casa contra el St Cugat. Els gols els van signar Marc (2), Ignacio Soldevilla i Ignacio Batlle, aquests dos últims s'estrenaven com a golejadors a la lliga. I l'Infantil, com sempre el podeu seguir al seu bloc. Aquesta setmana perdia 0-2 a casa davant d'un afortunat CP Vic.
No us perdeu la secció de FOTOS als menús de dalt!!
En termes generals molt bon partit de La Salle, ordenat en defensa però també en atac. Per primera vegada en la temporada s'ha vist un atac constant i pensat i amb paciència per fer les coses bé.
De totes formes ha estat un partit igualat des de l'inici i fins el final. En els moments adequats han sortit els genis d'Arnau i de Carles per a materialitzar la victòria, que junt amb els gols de Pablo, Àlex i Guille han posat els 8 gols al marcador final. Una altra vegada ni s'han aprofitat les faltes directes ni s'han aturat; aquesta és l'assignatura pendent de l'equip.
A La Salle Arena el públic ha tornat a gaudir d'un minut Callejo: els darrers 15 segons el Piera va canviar el porter per un jugador i això ho va aprofitar Guille Callejo per a marcar el 8è gol del partit a plaer.
Ara venen 2 partits difícils de cop: La Garriga i Malgrat. La Garriga té pinta de no ser el mateix equip que l'any passat així que haurem de suar la victòria!!!
Gols: Arnau (3), Carles (2), Pablo, Àlex i Guille Callejo.
El Sènior "B", tot i perdre a mans del Barberà, va aconseguir un bon resultat, 5-3 amb gols de Caste (2) i Josep Bea.
Podeu seguir el que ha fet l'equip infantil de La Salle les darreres tres jornades contra el Caldes, el Barça i el Sta Perpètua al seu bloc.
Partit sense massa història, el Barberà es va avançar tot just començar el partit i tot i que LSA li va donar la volta al marcador, el Barberà va sapiguer aprofitar les ocasions. Va ser un partit en el que qualsevol podria haver guanyat, tot i que en termes globals el Barberà va jugar millor.
Gols: Arnau (2) i Carles
El Sènior "B" va caure contra el Torrelavit, de la zona alta de la classificació, per 3-7 a LS Arena. Gols de Caste, Marc i Sergi.
Crònica de Jorge M. - La clau de l'èxit estar jugar en equip i avui totes les nostres expectatives posades en el partit no s'han complert degut a l'absència d'aquest component. No hi ha hagut coordinació i això s'ha notat des dels primers minuts fins al final del partit. Està clar que ho podem fer millor i així ho hem demostrat les dues últimes jornades... sembla que com més fàcil sembla el partit pitjor surten les coses; hem d'agafar més confiança per demostrar què és el que valem en qualsevol situació, que és molt!!!
Al final del partit, a falta de 50 segons per acabar el partit, hem canviat el porter per un cinquè jugador de pista per intentar aconseguir l'empat, ja que anàvem perdent 4 a 3. No hi ha hagut sort i era un risc a còrrer... que ens ha costat acabar 6 a 3.
Gols: Gerard (2) i Gonzalo
J5: LSi 3 - 7 Castellar
Crònica de Jorge M. - Avui hem demostrat que som capaços de fer-ho bé com a equip. Malgrat haver perdut davant d'un equip molt tècnic, s'ha jugat en equip, s'ha defensat força bé, s'han aprofitat els contraatacs i hem marcat de falta directa arribant al rebot.
Durant la primera part hem patit tota una sèrie d'improperis arbitrals, com ara boles altes que pujen al marcador, targetes blaves sense motiu aparent, etc... tot això ha trencat el nostre joc i tot i que s'ha intentat reduïr distàncies durant la segona part, durant els últims minuts de partit hem encaixat dos gols gairebé seguits, que ha deixat el partit sentenciat a favor del Castellar.
En el calentament Arnau deuria estar pensant: "aquest partit és meu i tú, Caste, ves tremolant pel pitxitxi", ja que gràcies a l'encert del reussenc LS es va posar 3-0 només començar el partit...
Sense Gorka a la primera part
Feia temps que un porter no tenia un mal dia davant de La Salle "A", que va sortir convençuda de guanyar des del principi. Així ho van demostrar Àlex & companyia, marcant 6 gols que anularien els 2 de l'Olesa. La clau va ser la defensa.
Conformisme letal
L'Olesa es va encomanar al brujo Pepe per a fer mal de debó. En un parell de minuts marcava 2 gols que feia perillar el resultat. Gràcies al Cosmos que Guille Callejo i Carles van allargar distàncies i Marc va aturar alguna pilota impossible (i unes altres possibles) que sinó l'Olesa es podria haver emportat el partit en els darrers 4 minuts, en que la pressió a tota la pista va ofegar als rossoneros sallencs. Final 8-7 i patint al final. A destacar la tornada de Nacho a la convocatòria.
Gols: Arnau (4), Alex, Pablo, Guille i Carles.
Per una altra banda, LSB queia davant del Taradell, a la pista osonenca, amb gols de Caste i Marc.
Molt bon partit de LSA, que a pesar de tan sols empatar ha deixat endarrera el nefast partit de la jornada anterior. Tot i dominar a la primera part, ha estat el Mollet el que s'encarregaria de marcar... fins a 4 gols en la primera part!
La sensació a la mitja part era de confiança, de molta confiança. I si a la primera part uns errors concrets van suposar 4 gols, a la segona part no hi hauria errors:
LSA només va fer dues faltes d'equip
Vam aprofitar les faltes directes (per fi!!:D)
Poc a poc els jugadors de La Salle van anar marcant els 4 gols per a empatar. Golàs d'Oriol.
Marc no va encaixar cap gol
L'última falta directa a favor de LSA, que pujaria l'empat final, la va llençar Àlex, que es descobreix davant els periodistes de LS.tv: "jo buscava l'arrossegada de la sobrassada, però el porter se'm va tirar a sobre i vaig encadenar l'arrossegada amb un ganxo del panxi en última instància"... però va ser gol! :D
Llàstima que no van entrar les últimes ocasions que haurien fet rememorar la remuntada de l'any passat.
Gols d'Oriol (2), Arnau i Àlex. Tres dels quatre gols de falta directa! Mai vist a La Salle!!
Per una altra banda, LSB es va veure doblegada per l'sferic Terrassa a LSArena per 1-16, amb gol de Caste.
Durant aquest mes d'octubre ens despedirem de Broto, que s'ens envà a Madrid a continuar la seva carrera professional. Esperem que no et trobis cap turbulència (amb accent de Matias Prats). Molta sort!
Tot i plantar-li cara a un dels equips de la zona alta de la classificació, LSB no va poder fer res davant del continu atac del St Ramon de Vilafranca. Caste la va tenir en un penal mentres el St Ramon anava augmentant la diferència. El capità de LSB Feno (foto) faria el gol de l'honor transformant un penal a les acaballes del partit.
Gol: Capi Feno
LSA 0 - 11 Martinenc (sí sí 0-11)
Farem una bullet-crònica, ja que és massa dolorós buscar conectors aquesta jornada:
Els dos equips comencen endreçats al camp i, diria que fins i tot enxufats per igual.
LSA té les primeres ocasions però el porter del Martinenc Joan les atura sense problemes.
PENAL! El Martinenc falla el penal però marca el rebot... i inmediatament pèrdua al mig camp 1 contra el porter i 0-2.
A 2 minuts del descans puja el 0-3 i LSA s'envà impotent.
Primers 5 minuts de la segona part = escena del Rey León en la que mor Mufasa a mans (a peus?) d'una estampida de nyus. Se sobreenten que els nyus són el Martinenc i el rei mort LSA.
Quart gol
Cinqué gol
Sisé gol
etc
Onzé gol
A LSA no li ha sortit absolutament res; no ha jugat a res ni ha creat perill. De cara a la tornada tenim una avantatge, i és que no ho podem fer pitjor!
Crònica de Jorge M. - Avui hem vist un dels partits amb més intensitat i emoció des de fa temps a LS Arena. El joc de LSi ha sigut trepidant des del primer minut, amb una molt bona coordinació i posició a la pista. Hem marcat primer i això ha posat nerviós al rival, donat que després de l'empat a 1 hem marcat dos gols seguits en dos minuts, posant-nos 3-1, fet que ha preocupat molt al Caldes, confiat que tenia tota la feina feta abans de començar. En contraposició a això, el Caldes s'ha trobat amb un rival molt ben estructurat amb un joc pràcticament perfecte, sobretot a la primera part. Durant la segona part, malgrat que també s'ha jugat bé, la pressió del contrari no ens ha permès continuar rodant la bola com ens hagués agradat i durant uns minuts intentar robar la bola i contraatacar ha sigut la tònica general d'ambdós equips. Al final del partit s'ha recuperat el control total i malgrat això, a falta de 2 minuts ens han marcat el sisé gol.
La nostra energia i capacitat de recuperació ha fet que a falta de 3 segons marquèssim l'empat a 6, que seria el resultat final. Així que ha estat un partit sensacional on cal felicitar a tot l'equip i animar-lo a continuar amb aquest rendiment... que pot fer molt de mal la setmana vinent contra el CP Vic.
En aquesta tercera jornada de lliga reapareixerà després d'una lesió de canell Guille Callejo que tornarà com a rival al club que el va veure crèixer com a jugador: el Laietà. A més a més debutarà a la porteria Gerard Baches qui sorprenentment serà amonestat! Tot això i més si segueixes llegint!
Domini absolut i gol de Guille Callejo
Minuts abans de començar el derbi ciutadà, Guille explicava que "per respecte al meu antic equip i per l'amor que sento per ell, no celebraré els gols... bàsicament perquè no en faré"... Aquesta declaració quedava en paper mullat després de que fos ell precisament qui s'encarregaria d'encetar el marcador amb un gol fantasma, que només va veure l'àrbitre. Tot i que l'equip local marcaria 3 gols durant la primera part, el partit no ha perillat mai per La Salle gràcies als gols de Carles, Oriol, Guille i Arnau.
Debut amb expulsió de Gerard Baches i exhibició golejadora de Carles
Al igual que la primera part, la segona ha estat un monòleg de La Salle: Carles arribaria als 5 gols, un d'ells després d'una jugada col·lectiva espectacular; Àlex també s'encarregaria de fer un golàs; Oriol prendria mal al genoll després d'un cop amb un rival que afortunadament no seria res greu i Pablo seria l'únic jugador sense marcar a pesar de disposar un penal... Pablo contra el Martinenc en faràs 10!
A destacar el debut de Gerard Baches amb una bona actuació sota pals tot parant un penal i amb una estricta expulsió, que ha provocat la tornada de Marc al camp per un parell de minuts en els que ha aturat (per fi!!!) una falta directa.
Tal com ha dit l'entrenador Gorka un cop ja al vestuari després del partit "hem guanyat però no hem d'estar del tot contents amb el nostre joc, entenc que el ritme del rival tampoc exigia res més" i així amb les mans pudentes de suor i guants l'equip de LS ha tornat a casa a disfrutar del pont.
Gols: Carles (5), Arnau (2), Àlex (2), Guille C. (2) i Oriol
Partit molt molt molt igualat en que La Salle, al igual que la primera jornada, s'ha trobat a la porteria contrària amb un porter inspiradíssim. Guinard, porter del Folgueroles, ho ha parat tot menys un xut creuat de Carles, quan ja no tenia forces. Ha estat un molt bon partit a pesar de la derrota. A destacar que l'àrbitre s'ha adonat que l'equip rival presentava una alineació amb jugadors sancionats. Veurem que acaba passant, si ens donen els punts o no...
Crònica de Jorge M. - Tornem al SEK Arena després d'un any i... com han canviat les coses durant tot aquest temps!!! Divendres passat les coses no van ser tan fàcils per a un rival, actual campió d'Espanya, que va obrir el gas des del minut cero i que veia que les coses no les hi sortien tal i com ells volien. S'han trobat amb un equip ben posicionat a pista, que ha jugat en equip, que ha defensat molt bé i que ha tingut inclús oportunitats ja que ha rodat bé en atac i ha aconseguit entrar vàries vegades i xutar a porta.
Durant els últims minuts del partit hem vist un FCB desesperat per marcar i gairebé fora sí, perquè entre la defensa i la porteria els hi hem posat ben difícil. El resultat final encara que hem perdut 9-0, no importa. Ha sigut una victòria moral en tota regla i com s'ha comentat pel facebook: un partit fantàstic, increïble i tot i que el resultat no és a favor, HEM GUANYAT!!!
En aquesta segona jornada es donaria el derbi col·legial per excel·lència, que durant l'últim any s'havia decantat cap als escolapis. Aquesta vegada, a pesar de ser un partit força empatat a nivell de marcador, que no a nivell de joc, LSB s'ha emportat la victòria i va líder empatat amb els demés biguanyadors del campionat A.
Control de la situació
LSB ha estat dominador absolut del camp i de la pilota. Tot i alguns errors en passes que han originat contraatacs rivals, el marcador sempre ha anat de cara al local. Caste i Kenneth aconseguien els dos primers gols mentres Jordi continuava fent de les seves, parant tot el que arribava.
Igualada universitària i remuntada
La segona part ha estat més entretinguda; l'Universitari venia d'acabar la primera part igualant el partit amb dos gols i LSA ara tenia pressa per a marcar els gols de la tranquilitat... aquest no tardaria, obra de Sergi. A partir d'aquí seria un bed of roses i una altra vegada Caste i Kenneth i finalment Josep Bea farien pujar els sis gols que finalment es veurien al marcador. Final 6-3. A destacar que els darrers dos minuts l'Universitari ha jugat amb 5 jugadors degut a la lesió a l'isquio del porter.
Els equips de La Salle no van fer vaga ja que havien de preparar la decisiva segona jornada de lliga.
El Nachete ja està de volta i demà dissabte tindrem una entrevista exclusiva de la seva experiència!! no us la perdeu!! aquí un avenç de l'entrevista pilot:
El Prat va ser amo i senyor de la pilota durant el primer quart d'hora de partit i no va ser fins al seu primer gol, que La Salle no es va posar les piles; i no se les va treure fins al final del partit. A la primera part no va haver-hi cap acció destacada, tan sols remarcar que LSA no va tenir sort de cara a porteria gràcies, en molta part a un porter molt encertat i a la mala sort, si és que existeix. Descans 1-0 i plens de confiança per a remuntar.
Domini absolut però mal resultat
LSA, tot i ser l'equip que portava la iniciativa, continuava negada al gol (!!!). Va necessitar d'un minut fantàstic per a que Màgic Oriol empatés i remuntés el partit 1-2. La clau del partit estava en la falta directa que disposaria inevitablement cada equip. El Prat sí que aprofitaria la falta directa a més de l'únic 1 contra 1 amb Marc, tot posant-se per davant al marcador (3-2). El partit acabaria amb un gol que no hauria d'haver pujat al marcador ja que l'àrbitre hauria d'haver aturat el joc ja que el porter de LS tenia les rodes enganxades a la xarxa. Final 4-2.
Gols: Oriol (2)
A destacar el debut oficial de Carles, incombustible durant tot el partit; i les baixes de Pablo i Callejo que esperem que estiguin pel pròxim partit!
Piera 8 - 9 LSB
Caste on Fire
No van fer falta més de 5 minuts per a que l'equip de Kenneth comencés el partit tal i com l'acabaria: guanyant. Oferint un bon joc, Feno culminaria un contraatac de Caste per a inaugurar el marcador, que poc més tard, tot aprofitant un error al mig camp del Piera, continuaria augmentant ara gràcies a l'encert de Caste. El més destacat fins arribar al descans van ser els penalties fallats er Kenneth (val a dir, especialista en enviar als núvols la pilota quan de penals es tracta); i la satisfacció de veure culminada una jugada assajada als entrenaments. Descans 2-4 per LSB.
Segona part més igualada i Kenneth decideix el partit
El Piera es va posar les piles i a mesura d'apretar en defensa va aconseguir igualar el match amb xuts llunyans, tot digui dit una mica afortunats. En aquesta segona part van haver bastants canvis en el marcador, però sense posar-se nerviós i gràcies a la sang freda de Kenneth al llançament d'una falta directa a falta de 40 segons, LSB es va acabar emportant la victòria!
Gran començament de LSB, que millora en atac respecte l'any passat, però que haurà de millorar en aspectes defensius.
Crònica de Jorge M. - Partit amb opcions que hem "regalat" literalment al Sta Perpètua. Les presses per solucionar el tema i el desordre ens han desconfigurat un joc que durant els primers minuts era bàsicament nostre.
A la segona part se'ns ha agreujat aquesta situació, cosa que ens ha impossibilitat fer rodar bé la pilota i fallar a les entrades a l'àrea contrària. Al final, només hem pogut recòrrer a la guerra de contraatacs, en els que qualsevol podia marcar. Resultat final 2-4. Gols de Gerard Céspedes.
Hem de fer rodar la pilota i crear les ocasions. Això ens proporcionarà més confiança i un joc més regular. Sense presses tot anirà sortint... pròxima jornada contra el Barça!
Cròniques per Jorge M. - Aquest diumenge 12 de Setembre vam anar a Ribes de Freser convidats al "Torneig de la mel" junt amb LSA. Vam fer dos partits, el primer contra el PHC St Cugat. El partit va estar molt ajustat, van haver-hi moments molt bons, al començament i sobretot al final del partit, però la major part del partit vam estar desconcentrats i no acabàvem allò que començàvem. La veritat és que al final, van començar a sortir les coses i vam ser superiors; haguèssim pogut fer l'empat però ens vam quedar a un gol de diferència. Resultat final 4-3.
El segon partit, ja a la tarda, va començar molt malament i inclús vam acabar la primera part perdent. A la segona les coses van canviar força i vam tenir temps de recuperació i de fer una remuntada impressionant que ens va posar 5 gols pel davant del Ribes. Resultat final 3-8. Si juguem concentrats, ben posicionats a pista i sense presses, aquest any no hi haurà qui ens pari!!
Dimecres 8 vam tenir el primer partit de pretemporada contra el Laietà. El resultat no ens va afavorir (4-2) però val a dir que vam jugar contra un equip juvenil amb jugadors de primer i segon any.
Després de caure contra el Congrés per un ajustat 2 a 5, La Salle B tenia el repte de guanyar en el seu segon partit de pretemporada. Gols: Ignacio S. i Caste
El partit contra el Laietà serveix per comprovar que Ignacio Soldevilla sempre "mulla", ja que seu va fer un dels 3 gols; i que Sergi Call, el "Káiser de St Gervasi" torna amb força. Destacar que la porteria de Jordi no va ser foradada en cap moment. Resultat final 0-3. Gols: Sergi Call (2) i Ignacio S.
El primer temps el domini de la pilota el tindria l’equip dirigit per Gorka, fins al punt d’arribar a un 2-0 clar i català. Abans però, Marc aturaria un penal fent una bicicleta amb el rebot i provocant un trencament de cadera al jugador contrari. El primer gol de la pretemporada tindria l’honor de marcar-lo Oriol “lo puto crack” i el segon un Carles Guixà esplèndit. Mentrestant el St Cugat, que no digeria bé la diferència de gols, aconseguiría perseverantment l’empat a 2. Així arribariem al descans, amb empat a dos gols.
L’altura passa factura
El fet de jugar a 907 metres d’altura va provocar una baixada en el rendiment de l’equip de la Bonanova i, tot i tenir bones ocasions, inclús un penal, no va poder afegir més gols al marcador. Sí que ho faria el jove equip del Vallès, que ajudat d’un també jove i inexpert àrbitre, s’alçaria amb la victòria final per 2 gols a 5.
Gols: Oriol, Carles
LSA 4 - 4 Ribes de Freser
Carles es posa l'equip a l'esquena
La nova incorporació de l'equip, sorprenent golejador de la jornada, portaria LSA pel camí de la victòria aconseguint els dos primers gols, a la primera part. Tot i el cansament acumulat La Salle responia bé. El Ribes per mitjà de Martí tampoc es rendiria tot trobant la recompensa en un contraatac i posant un 2-1 per anar al descans..
El PENALTI (en majúscules) i regal final
La segona part serà recordada per un penalti "llançat" per Guille Callejo, un penalti que ja ha passat a la història de La Salle i que serà recordat pels segles dels segles (Amén). Llàstima que no estava Medina_Chica per a grabar els cops francs ja que Marc es tornaria a parar un parell de penalties... però anem a descriure el penalti a l'estil Callejo:
Preparació de la pilota
Mirada inquisitiva al porter
Gota de suor al front
No esperar ni al primer segon en que l'àrbitre aixeca la mà
Baixar l'stick...
Aixafar la pilota per sobre i donar-li un efecte boomerang que fa que la pilota no arribi ni a l'abast de l'stick del porter.
Espectacular
Certament que la resta de partit va quedar eclipsada pel penalti_Callejo. Carles Guixà faria el seu particular hatt-trick i Edu da Souza Faria du Canhu es treuria una jugada de la mà i amb un xut del Panxu batria el porter pujant el 4-2 al marcador. El Ribes aconseguiria a l'últim suspir l'empat a 4 en un 1vs1 contra el porter. Final 4-4 i nova entrada a la història.
Aquest diumenge dia 12 de septembre LSA i LSi jugaran una triangular a Ribes de Fresser contra l'equip local i el St Cugat. Els horaris seran els següents:
Després d'un primer entrenament dur per alguns i molt dur per d'altres, els equips sèniors tornaran a calçar-se els patins dimecres i divendres. A destacar que el primer gol de la temporada el va fer Guille Callejo, que comença igual que va acabar: on fire!!
Els entrenaments constaran d'una part física (19h30 - 20h15) i d'una altra amb patins (20h30 - 22h00).
Per acabar, una frase que resumia la forma física esplendorosa en la que hem tornat: "Yo soy como Sansón, si me quitan mis michelines... pierdo la fuerza!"
Dimecres s'han afegit als que ja van començar el dilluns Guillo, Oriol i l'internacional brasiler Edu da Souza per part de l'A, i Caste, Broto i Pablo Banús per part del B. Guille Callejo torna a marcar el dimecres el primer gol!
Divendres, abans de res premiar amb la menció d'honor de La Salle a Guille Callejo per ser el primer en tota la història moderna del sènior de marcar el primer gol en tres entrenaments seguits. Hem superat la primera setmana de pretemporada, amb la tornada del Capità Àlex el divendres, i ja s'ha gossat a apostar sobre el futur de la temporada... millor veiem el video:
La nova temporada està a punt de començar i amb les energies renovades després de l'estiu, els dos equips sènior de La Salle tenen de nou el repte de demostrar que la lluita per pujar a primera és possible. I si a mitja temporada resulta una empresa impossible, sempre ens quedarà gaudir de les girabonces de la peonça del Pablo, dels cinturbreakers de'n Souza, de l'èpica team, dels "cuentos de Callejo" o del Homo APM Ramon... en definitiva, de Samba-Hoquei a les pistes de Catalunya!
Com diria Enrique Iglesias: "Baby I like it!"
El primer entrenament serà aquest dilluns 30 d'agost a les 20h a La Salle Arena.
Potser el partit més avorrit de la temporada, però després de 10 jornades l'equip necessitava tornar a guanyar...
Un partit sense història on el més destacat va ser:
Tots els jugadors de camp van marcar: Callejo 4, Oriol, Pau 2, Guillo 3, Arnau 3, Alex 3
Edu da Souza es va esborrar per tal de no veure una nova giraboooonça
Pau va tornar a marcar fent la girabonçaaaa de la peonçaaaa (aquest cop per l'escaire)
L'esperat retorn d'Oriol, que va marcar al tercer segon que va estar al camp
El sr Ramon també sap fer la girabonça de la peonça
El pitxitxi el guanya finalment i després d'una gran competència, Arnau Colomés, a qui segurament se li ha fet un gran somriure mentres està llegint això.
Fins aquí la temporada 2009-2010, esperem que hagueu disfrutat de l'equip i us esperem l'any que ve amb més màgia que el Màgic Andreu!
Cinc gladiadors i el seu amo van lliurar una batalla sense precedents a les terres osonenques de Taradellux, on governa Josepius del Amus per la gràcia divina. L'estratègia victorioso consistia en frenar als locals íbers a cop d'espasa (stick) i aguantar la posició conquerida. Amb els soldats de primera fila Paulus i Guillus Callejux, i amb la rereguàrdia Guillus Rojus i Eduardu da Souza (un presoner de guerra portogo-brasiler) i amb Marco Medinius com a últim home, i comandats per Gorka Gibert, excombatent de la reconquista a les ordres dels descendents de Pelayo.
Els íbers se'ls veia sense estratègia i plens d'anarquia, cosa que ajudaria a guanyar el combat. Paulus no aconseguiria conquerir el penal xiulat per Del Amus tot i que segons més tard i aprofitant una badada dels soldats, faria un truc de l'street fighter sense cop de puny final: la girabonça de la peooonça (ÇA ÇA ça ça). El íbers, enrabiats donarien un contracop contra Marco, deixant-lo a l'estacada (1-1). Les anades i vingudes no eren bones per cap equip i els gladiadors de Gorka acosarien la manca de pulmons. Les hores i els dies anirien passant sense trobar un clar vencedor... Marco no deixaria entrar als íbers al territori conquistat i anularia qualsevol acció individual. Callejux, tocat per la mà divina, faria emprenyar al deus dels pagans efectuant dues incursions a camp enemic i aconseguint l'objectiu marcat per dues vegades. Callejux el nostre heroi.
Finalment i després d'un final agònic, es donarien les mans entre ocupants i autòctons i firmarien el tractat de pau de Taradell, més tard conegut com "l'empat dels quatre gladiadors a Taradell" explicat generació rere generació amb tradició oral i recollit pels germans barbaroja per allà els voltants dels anys 20 (del segle 5).
El Barcino, nou equip de primera catalana, aprofitaria en els primers minuts la fata d'intensitat de l'equip local, que habia començat amb l'equip titular habitual de les darreres setmanes. 3 gols en un tres i no res serien massa premi per un Barcino que tampoc jugava a res.
Revolució
Amb els canvis de Pablo i Callejo la velocitat del partit canviaria sobremanera. Després d'una jugada individual de Pablo, era Callejo qui reduia la diferència, marcant un autèntic golas. En pocs minuts, Callejo tornava a sucar posant un apretat 2-3 al marcador.
Àlex, amb l'esperit ferit després dels tres gols del Barcino, aconseguia empatar el partit amb un "trallasu": 3-3. I apareixia a escena Arnau Colomés, que també li donaria un toc de qualitat al partit.
Tot parat
Tot i que Marc, aquesta vegada sí que aconseguiria parar totes les directes i tots els penals (en total 4) els minuts finals s'aliarien amb el contrari, ja que a falta d'un minut i mig, LSA mantenia les opcions d'empatar el partit, ja que es veia amb confiança d'aconseguir-ho. El Barcino faria el 5-7 deixant estèrils els gols de Pablo, de penal, i de Guillo, amb un autèntic golas marca Reus, aixecant la pilota des del darrere de porteria.
Els camacus vam descarrilar a casa d'un dels equips que si s'ho proposés pujaria a primera sense cap problema. Quan jugaven amb tres jugadors semblava que juguessin amb 5!
Il Capitano comença marcant
Àlex per part de LSA començaria marcant però dos penals seguits transformats pel Folgueroles capgirarien el marcador, que mai més tornaria del cantó dels rossoneros. La Salle havia d'aprofitar les oportunitats si volia dir la seva en el matx, però les boles no van voler entrar per raons sobrenaturals i els cinturbreakers (mot patentat per Edu da Souza) de l'equip local anirien poc a poc ampliant la diferència.
Tot a una directa
Un pacte secret entre l'àrbitre, un jugador local i Marc, sortiria a la llum just finalitzar el partit. Amb 8-1 al marcador, si el jugador marcava guanyaven i si el porter de LS se la parava, guanyava La Salle, increible però cert! Finalment el jugador va marcar.. què hi farem!
... i el Congres s'emporta el partit. La Salle només ha existit durant els últims 10 minuts de la primera part quan s'haposat a 2 gols (2-4) però després d'un gol que no hauria d'haver pujat al marcador per falta al porter (video) La Salle ja no ha aguantat el ritme i ha patit una (altra) dolorosa derrota.
